L’obra que presenta Anna Agustí Hontangas, ens trasllada al continent Africà, en un conjunt de realitats complexes i distants pels que ho senten des de fora, però molt proper i entranyable per ella, deixant la seva empremta que es fa present a la seva obra dels darrers anys.

La seva pintura arrenca d’una reflexió serena sobre la pròpia capacitat imaginativa dels seus paisatges, on la figuració humana hi és present, envoltada d’una atmosfera cromàtica de colors intensos, on la línea de l’horitzó pren protagonisme sobre la superfície texturada del quadre. Imatges i emocions fixades a la retina i madurades lentament, amb el lent passar del temps Africà. El protagonista no és només el paisatge, també, són els rostres, ” rostres exòtics i misteriosos alhora, el mar, “ mar que és com un cel blau”, els personatges, “personatges caminant endavant i amb determinació” i els nens, “nens sense cap més altra preocupació que la seva petita parcel·la de món”. Es com si volgués captar un moment en un instant.

L’encert de l’obra de l’Anna Agustí, es haver aconseguit una obra molt personal, que expressa a través d’un llenguatge proper i que ens permet trobar, tant les arrels de la tradició, com les inquietuds de la modernitat.